diumenge, 21 de desembre del 2014

Tailàndia Nord

 Ara farà un mes que vàrem arribar a Tailàndia i la veritat és que n'estem encantats!! Tot i que encara no havíem posat un peu a terra, ja ens adonarem que tot seria molt diferent.... Tailàndia és el país on cada any s'acull més turisme de tot Àsia. Degut a això, viatjar per aquí és absolutament senzill, en certa manera massa... Els tailandesos han sabut copsar ràpidament les necessitats dels turistes vacacionals (que busquen veure-ho tot en 15 dies i amb totes les comoditats possibles) i han aconseguit (per desgràcia dels qui els agrada la genuïnitat de cada lloc) que puguis estar en el seu país sense notar (en molts aspectes) la diferència entre aquest i el propi. En molts moments trobem a faltar cert patiment i/o lluita per arribar algun lloc, haver de fer les mil i una per fer-te entendre i aconseguir quelcom, barallar-nos amb algun dependent per aconseguir un preu millor... En aquest sentit podríem dir que Tailàndia es troba al pol oposat de l'Índia.
Els tailandesos són un poble acollidor i molt amable, sempre disposats a oferir-te un somriure (tot i que algunes vegades semblin somriures de postal...) i ajudar-te en tot allò que necessitis.
Els paisatges són exòtics i molt varis, de nord a sud pots viatjar a través de muntanyes, jungles, valls i platges encantadores.
El menjar..Aaaaaaiiii el menjar.....Com ens estem posant les botes!! Estem gaudint bojament del menjar de carrer i la gran oferta culinària que aquest ofereix... Infinitat de gustos, colors, aromes... De moment el nostre plat estrella i un dels més típics(i barats) és el Pad Tai.

Ara que ja sabeu les 4 idees bàsiques d'aquest meravellós país, us anem a fer 5 cèntims del que ha estat aquest mes!!
La nostra aventura Tailandesa va començar a Bangkok; la ciutat que mai dorm. Estem convençuts que és aquí on es va inventar el terme comercial “24 hores”, i és que a Bangkok pots fer el que vulguis a cada instant del dia/nit: menjar, comprar, anar de bars, fer-te un massatge... La llum del sol es fusiona amb les llums del neó, aconseguint fer-te entrar en un bucle on el dia i la nit es fusionen i on la vida no s'acaba mai.
Durant el dia gaudíem de la gran varietat cultural que aquesta ciutat ofereix ( museus, temples, monuments, mercats...) i durant la nit ens deixàvem caure per Khao Sao road i els seus voltants. Bulliciosos carrers que ofereixen una diversitat inimaginable d'ofertes i serveis: paradetes de menjar, bars, concerts en directe, massatges, paradetes de documents falsificats, paradetes de deliciosos escorpits i altres insectes fregits, venedors ambulants de souvenirs, espectacles de Muai Thai (dos tius fotent-se d'hòsties amb totes les parts imaginables del cos) i, com no, els famosos “ping pong shows” (que ningú s'imagini un tailandès a lo Forrest Gump fent les mil i una amb dues pales de tennis taula... és quelcom més... vaginal); Bangkok és un lloc on les hores es fan minuts i els minuts segons, un lloc on sense adonar-te'n sempre acabes ficant-te al llit a l'hora que n'hauries de sortir...

Després de tres dies seguint el ritme de Bangkok i observant com les nostres butxaques es buidaven molt més ràpid del que volíem, decidirem seguir el nostre camí direcció Ayutthaya ( la ciutat que en el seu moment va ser l'espectacular capital d'aquest país). Un cop allí i amb moltes ganes de fer esport (per cremar així els excessos de Bangkok...) vam decidir posar-nos a pedalar per descobrir tots els temples i ruïnes que aquesta bonica i plàcida ciutat ofereix.

Des d'Ayutthaya seguirem camí amb un tren nocturn direcció Chang Mai (aquest cop sense l'inestimable companyia de “cucarachetes”... La higiene del sistema ferroviari Tailandès també es troba a l'extrem oposat de l'Indi... quin gust!!). A Chiang Mai tampoc ens hi varen faltar els temples ni els mercats. Tanmateix, després de molt buscar, decidírem aventurar-nos en un dels mil trekkings que s'ofereixen en aquesta transitada ciutat.
Tot i que anomenar-ho trekking seria molt agosarat (el dia que vam caminar més ho vam fer durant 2h!!), ens ho vam passar prou bé!! Salts d'aigua, caminadetes enmig de jungles i boscos de bambú, viles rurals en paratges bucòlics, banys amb elefants, nits vora el foc amb sorpreses inversemblants i sobretot, molt bona companyia.

Quan ja portàvem recorregudes 3 ciutats tailandeses i una mitjana de 8/12 temples budistes per ciutat, es començava a despertar dins nostre cert sentiment d'atracció cap aquesta religió que reparteix harmonia i tranquil·litat i que no adora a un Déu convencional sinó a un home que va fer quelcom especial... Així que, vam decidir fer un pas endavant i “clausurar-nos” uns dies al Wat Tam Wua forest monastery... Volíem trobar una llum que ens il·luminés el camí!! jejeje
Ara fora bromes...ja abans de marxar d'Olot, alguns amics ens havien parlat de la possibilitat de practicar la meditació en un retir Vipassana durant el nostre viatjar per el continent asiàtic. Així que, empesos per la curiositat i la inquietud cap al budisme i la meditació vàrem decidir a desconnectar del món i dedicar una setmana al nostre interior.
Només d'arribar al temple vam quedar impressionats per la bellesa del lloc i la tranquil·litat que aquest oferia: enormes muntanyes, prats d'un verd intens i atapeït, rierols que brollaven arreu deixant a l'aire el seu so relaxant, llacs, coves arraconades sota penya segats... un lloc idíl·lic per desconnectar de tot, centrar-se en un mateix i meditar.
Perquè us feu una idea del nostre dia a dia el temple, deixeu-nos que us expliquem en què es basava la rutina del “Vipassana”: Ens despertàvem a les 5 del matí per meditar individualment a l'habitació ( aquest pas alguns dies ens el saltàvem....deixem-ho en que fèiem meditació en somnis jejeje ). A les 6:30 cerimònia d'oferiment d'esmorzar als monjos i seguidament esmorzàvem nosaltres. A les 8 meditació grupal fins les 10 ( meditació caminant, asseguts i estirats...en aquesta ultima havies d'anar molt en compte de no caure adormit! ). A les 10:30 una altra cerimònia d'oferiment de menjar als monjos i desprès tots a dinar, on havíem d'omplir molt la panxa perquè ja no tornàvem a menjar fins el dia següent....quins roncs de panxa de bon matí! Ja arribats a la tarda, tocaven un parell d'horetes més de meditació, una horeta de relax, una altre de tasques de la llar (en aquest cas del monestir) i què millor per acabar el dia que tornar a meditar!Aquesta vegada una mica diferent: primer una hora de càntics ( melodies enganxoses i pesades que no et pots treure del cap fàcilment!! ) i llavors 40 minuts de meditació a les fosques. Finalment, cadascú a la seva habitació (el sexe és quelcom que no es contempla en els Vipassanas...) a meditar 1 horeta més i a dormir!! Com podeu veure, els dies eren ben complerts! Ah, i per últim fer-vos saber que els 2 àpats del dia eren d'arròs amb verdura, que dormíem (o s'intentava) sobre un terra de fusta i que a partir de les 4 del matí feia força rasca.... qui s'apunta!? Jejejje....
No us farem una reflexió completa aquí, però us direm que és una experiència que val la pena viure, que a nosaltres ens va aportar quelcom molt positiu i que a molts de vosaltres segur que us faría un gran bé!!!

Passada una setmana i amb les piles ben carregades, decidirem fer camí cap a Pai, on ens trobem ara. Un poblet envoltat de muntanyes, cascades, termes, un carreró ple de botigues i paradetes de menjar, locals que ofereixen música en viu... En general un lloc on es respira ambient hippy molt agradable i tranquil.

En breus ja tocarà fer camí cap el sud, on ens retrobarem amb l'agradable companyia de l'Helena i en Juanjo!!! (per a qui vagi despistat són: Helena germana Mireia cunyada Joan i Juanjo xicot Helena cunyat nostre!!)
AAAAAhhhhh!!! i per fi podrem delectar-nos el paladar menjant un bon fuet d'Oix i unes llesques de pernil del bo!!

Per acabar, ens agradaria moltíssim desitjar-vos a tots/es que passeu un molt Bon Nadal i un feliç any 2015. Que gaudiu de les festes amb la família i els amics, no us empatxeu massa d'aquests àpats tant bons que de ben segur tots guisareu, no us passeu amb els torrons polvorons i varis (després al gener tot són plors davant la bàscula), foteu-li fort al tió però feu-ho afectuosament, peleu bé els raïms abans de les 12, abrigueu-vos bé per anar a rebre els reis, no us passeu amb l'alcohol i si ho feu (que ho fareu...) truqueu un taxi!!! Des d'aquí us trobarem moooooolt a faltar! A vosaltres, els guisats, els torrons, el tió, el fred, el cava, la llar de foc, les Nadales, els pessebre, les sobretaules.... l'any que bé ho celebrarem doble!!
I rés més.... Molts petons i abraçades! Us estimem!!!


BANGKOK

Avui toca inventari...... per on començo??

Alguna selfie havia de caure!


Làmpada model Bambú. Properament en el vostre IKEA més proper.

Bangkok night.

Venda ambulant de documents: A vera... necessitava el de conduir,
el d'estudiant internacional i... algun títol universitari més!

Massage time, any time.

Escarbats, saltamartins, escorpits, cucs.... Me los quitan de la manos!!

Quan els dies es fusionen amb la nit, et trobes escenes com aquesta!!

 AYUTTHAYA

Que monos.....


Pad Thai




 CHIANG MAI I RODALÍES



Xoc cultural: Vegetable noodles VS Chips and Coke!!





Shower time!!!




Trekking troupe!
Vaaaaiiiiigggg!!!!



WAT TAM WUA FOREST MONASTERY






PAI I RODALÍES



 Pai canyon



dissabte, 22 de novembre del 2014

Sri Lanka


Si haguéssim de definir el que ha estat el nostre viatge per Sri Lanka amb un mot culinari, faríem servir el terme arrós mar i muntanya.
L'arrós, per sort i desgràcia nostra, esdevindrà el principal aliment del nostre viatge... A Sri Lanka no ha estat menys. Mar i muntanya perquè el nostre viatge ha esdevingut entre els contrastos d'aquests dos paisatges tan diferents; Entre la brisa salada de la costa est i el vent gèlid de l'Adams peak, entre taules de surf, botes de muntanya i para-vents, entre la calurosa i extrovertida benvinguda que ofereixen els pobles costers i la tímida però càlida benvinguda de poblets de muntanya que apareixen enmig de la boira.
Sri Lanka, aquesta petita llàgrima de l'India, ens ha permès gaudir de tot allò que ens agrada amb poc menys d'un mes.

Després d'un viatge esgotador de més de 48h (una bogeria) vam arribar a la costa oest de Sri Lanka, a Negombo, un poble coster molt turístic peró sense turistes!! Per variar arribàvem fora de temporada... Tanmateix, només ens hi estàrem un parell de dies, els justos per recuperar-nos del viatge. De seguida ens vam dirigir cap a la costa est, a Pottuvill (Arugam Bay) en busca de platges de postal i onades de les bones!! Només d'arribar ens adonàrem que allí tampoc era temporada; Una petita ciutat fantasma ens oferia tots els seus serveis a nosaltres i 4 o 5 turistes despistats més que corrien per allà; Amb tot el que això comporta (infinitat de comerciants locals que volen vendre't els seus serveis i, tanmateix, possibilitats il·limitades d'aconseguir bons preus!).
Després d'uns dies surfejant sense parar pels voltants d'Arugam Bay ens disposàrem a resseguir la costa est cap al nord, fins a Trincomale, on totes les guíes de viatge prometen aigües cristalines i una varietat infinita de fauna i flora marina.
A mig camí la Mireia va començar a notar cert malestar al coll, al arribar els dos estàvem enfebrats i amb angines!! Vam tenir la sort de trobar un hostal ben agradable on deixar que el nostre cos passés 5 dies de tràngol febril ( la Mireia només un parell i jo, per variar, unes miques més!)
Un cop recuperats vam voler verificar allò que deien totes les guies que havíem consultat (sense fer massa cas als comentaris d'altres turistes que ja havien visitat la zona d'snorquel i ens avisaven que degut a la pluja dels últims dies la visibilitat era nul.la...) així que pagàrem les 2000rp de rigor i una petita barqueta ens acostà a Piggeon Island, una petita illa salvatge que ofereix snorquel del güeno...
Un amic francès que vam fer allà, em va explicar que amb francès piggeon (colom) s'utilitza per anomenar aquella persona a la que prenen el pèl... el que nosaltres diriem pardillo... Doncs això, que vam ser uns "piggeons".... només de ficar-nos a l'aigua vam comprovar que allò no tenia res de cristal.lí... vam estar 3 horetes bucejant amb les mans davant del cap per por de no xocar contra res...

Solidaritzant-nos amb els nostres familiars i amics d'Olot vam decidir anar a la recerca d'una mica de fred!! (ens sabia greu que sempre ens veièssiu en banyador... jujuju) Així doncs, vam anar cap al centre de Sri Lanka on vam visitar Sigiriya, Kandy, Ella i Delhouise. Una pujada ascendent de la costa cap a la plana per acabar al segón pic més alt de Sri Lanka. Aquest tram el vam fer acompanyats de la grata companyia d'en Benito i la Iris (dos veïns francesos que estaven gaudint de les seves vacances) i també d'alguna que altra sangonera....

Per acabar la nostra aventura Sri Lankesa, i una mica obligats a causa de la ferum que començava a fer tota la nostra roba (amb tanta pluja i humitat era impossible assecar la roba!!), vam decidir acabar el nostre viatge a les platges de la zona sur (aquestes encara no les haviem vist!!), on estem gaudint d'una mica més de surf, snorquel i solet!

I això ha estat Sri Lanka!! M'acabo d'adonar que en aquest post ens hem enrollat una mica massa... No us preocupeu que el pròxim el farem més curtet!! ;) I intentarem no trigar tant!!
Una abraçada per tots!!!
Pròxima parada: Tailàndia!!!!

P.D: torneu a escusar-nos pel tema dels accents i algun error ortografic.... teclats asiatics...



La nostra cabanyeta a Arugam bay


Surfetis!!!!


Relax entre sessions de surf
OOOmmmmmmmm.....


Fit fiuuuuu...


Quan no queda cap ombra aprop....








Temps d'espera


Ja li deien al meu avi... Corredera, tens bona agulla!!! 







Tot i que no hi havia massa visibilitat, ens vam emportar alguna sorpresa!!! (CLIQUEU AQUI) 


Amb l'Iris, en Benito, la Fatma i l'Aura


Sigiriya de nit





Buda i mini buda
Sigiriya de dia... 9N



A vera qui es el crack que aconsegueix meditar aqui


Botanical Garden (Kandy)





Ella rock i minijo!


Segur que quan arribi a dalt ja no hi ha boira.....
Somiar (amb alguna vista) es gratis!!!






A veure qui troba l'ombra de l'Adam's Peak!!




Quan arribes a les 4 de la matinada dalt del cim... el millor per no passar fred es fer pinya!!
Platja Matara





Ole jo!!! :)