Sense rumb per Àsia: de desembre 2014

Ara farà un mes que vàrem arribar a Tailàndia i la veritat és que n'estem encantats!! Tot i que encara no havíem posat un peu a terra, ja ens adonarem que tot seria molt diferent.... Tailàndia és el país on cada any s'acull més turisme de tot Àsia. Degut a això, viatjar per aquí és absolutament senzill, en certa manera massa... Els tailandesos han sabut copsar ràpidament les necessitats dels turistes vacacionals (que busquen veure-ho tot en 15 dies i amb totes les comoditats possibles) i han aconseguit (per desgràcia dels qui els agrada la genuïnitat de cada lloc) que puguis estar en el seu país sense notar (en molts aspectes) la diferència entre aquest i el propi. En molts moments trobem a faltar cert patiment i/o lluita per arribar algun lloc, haver de fer les mil i una per fer-te entendre i aconseguir quelcom, barallar-nos amb algun dependent per aconseguir un preu millor... En aquest sentit podríem dir que Tailàndia es troba al pol oposat de l'Índia.

Els tailandesos són un poble acollidor i molt amable, sempre disposats a oferir-te un somriure (tot i que algunes vegades semblin somriures de postal...) i ajudar-te en tot allò que necessitis.

Els paisatges són exòtics i molt varis, de nord a sud pots viatjar a través de muntanyes, jungles, valls i platges encantadores.

El menjar..Aaaaaaiiii el menjar.....Com ens estem posant les botes!! Estem gaudint bojament del menjar de carrer i la gran oferta culinària que aquest ofereix... Infinitat de gustos, colors, aromes... De moment el nostre plat estrella i un dels més típics(i barats) és el Pad Tai.

Ara que ja sabeu les 4 idees bàsiques d'aquest meravellós país, us anem a fer 5 cèntims del que ha estat aquest mes!!

La nostra aventura Tailandesa va començar a Bangkok; la ciutat que mai dorm. Estem convençuts que és aquí on es va inventar el terme comercial “24 hores”, i és que a Bangkok pots fer el que vulguis a cada instant del dia/nit: menjar, comprar, anar de bars, fer-te un massatge... La llum del sol es fusiona amb les llums del neó, aconseguint fer-te entrar en un bucle on el dia i la nit es fusionen i on la vida no s'acaba mai.

Durant el dia gaudíem de la gran varietat cultural que aquesta ciutat ofereix ( museus, temples, monuments, mercats...) i durant la nit ens deixàvem caure per Khao Sao road i els seus voltants. Bulliciosos carrers que ofereixen una diversitat inimaginable d'ofertes i serveis: paradetes de menjar, bars, concerts en directe, massatges, paradetes de documents falsificats, paradetes de deliciosos escorpits i altres insectes fregits, venedors ambulants de souvenirs, espectacles de Muai Thai (dos tius fotent-se d'hòsties amb totes les parts imaginables del cos) i, com no, els famosos “ping pong shows” (que ningú s'imagini un tailandès a lo Forrest Gump fent les mil i una amb dues pales de tennis taula... és quelcom més... vaginal); Bangkok és un lloc on les hores es fan minuts i els minuts segons, un lloc on sense adonar-te'n sempre acabes ficant-te al llit a l'hora que n'hauries de sortir...

Després de tres dies seguint el ritme de Bangkok i observant com les nostres butxaques es buidaven molt més ràpid del que volíem, decidirem seguir el nostre camí direcció Ayutthaya ( la ciutat que en el seu moment va ser l'espectacular capital d'aquest país). Un cop allí i amb moltes ganes de fer esport (per cremar així els excessos de Bangkok...) vam decidir posar-nos a pedalar per descobrir tots els temples i ruïnes que aquesta bonica i plàcida ciutat ofereix.

Des d'Ayutthaya seguirem camí amb un tren nocturn direcció Chang Mai (aquest cop sense l'inestimable companyia de “cucarachetes”... La higiene del sistema ferroviari Tailandès també es troba a l'extrem oposat de l'Indi... quin gust!!). A Chiang Mai tampoc ens hi varen faltar els temples ni els mercats. Tanmateix, després de molt buscar, decidírem aventurar-nos en un dels mil trekkings que s'ofereixen en aquesta transitada ciutat.

Tot i que anomenar-ho trekking seria molt agosarat (el dia que vam caminar més ho vam fer durant 2h!!), ens ho vam passar prou bé!! Salts d'aigua, caminadetes enmig de jungles i boscos de bambú, viles rurals en paratges bucòlics, banys amb elefants, nits vora el foc amb sorpreses inversemblants i sobretot, molt bona companyia.

Quan ja portàvem recorregudes 3 ciutats tailandeses i una mitjana de 8/12 temples budistes per ciutat, es començava a despertar dins nostre cert sentiment d'atracció cap aquesta religió que reparteix harmonia i tranquil·litat i que no adora a un Déu convencional sinó a un home que va fer quelcom especial... Així que, vam decidir fer un pas endavant i “clausurar-nos” uns dies al Wat Tam Wua forest monastery... Volíem trobar una llum que ens il·luminés el camí!! jejeje

Ara fora bromes...ja abans de marxar d'Olot, alguns amics ens havien parlat de la possibilitat de practicar la meditació en un retir Vipassana durant el nostre viatjar per el continent asiàtic. Així que, empesos per la curiositat i la inquietud cap al budisme i la meditació vàrem decidir a desconnectar del món i dedicar una setmana al nostre interior.

Només d'arribar al temple vam quedar impressionats per la bellesa del lloc i la tranquil·litat que aquest oferia: enormes muntanyes, prats d'un verd intens i atapeït, rierols que brollaven arreu deixant a l'aire el seu so relaxant, llacs, coves arraconades sota penya segats... un lloc idíl·lic per desconnectar de tot, centrar-se en un mateix i meditar.

Perquè us feu una idea del nostre dia a dia el temple, deixeu-nos que us expliquem en què es basava la rutina del “Vipassana”: Ens despertàvem a les 5 del matí per meditar individualment a l'habitació ( aquest pas alguns dies ens el saltàvem....deixem-ho en que fèiem meditació en somnis jejeje ). A les 6:30 cerimònia d'oferiment d'esmorzar als monjos i seguidament esmorzàvem nosaltres. A les 8 meditació grupal fins les 10 ( meditació caminant, asseguts i estirats...en aquesta ultima havies d'anar molt en compte de no caure adormit! ). A les 10:30 una altra cerimònia d'oferiment de menjar als monjos i desprès tots a dinar, on havíem d'omplir molt la panxa perquè ja no tornàvem a menjar fins el dia següent....quins roncs de panxa de bon matí! Ja arribats a la tarda, tocaven un parell d'horetes més de meditació, una horeta de relax, una altre de tasques de la llar (en aquest cas del monestir) i què millor per acabar el dia que tornar a meditar!Aquesta vegada una mica diferent: primer una hora de càntics ( melodies enganxoses i pesades que no et pots treure del cap fàcilment!! ) i llavors 40 minuts de meditació a les fosques. Finalment, cadascú a la seva habitació (el sexe és quelcom que no es contempla en els Vipassanas...) a meditar 1 horeta més i a dormir!! Com podeu veure, els dies eren ben complerts! Ah, i per últim fer-vos saber que els 2 àpats del dia eren d'arròs amb verdura, que dormíem (o s'intentava) sobre un terra de fusta i que a partir de les 4 del matí feia força rasca.... qui s'apunta!? Jejejje....

No us farem una reflexió completa aquí, però us direm que és una experiència que val la pena viure, que a nosaltres ens va aportar quelcom molt positiu i que a molts de vosaltres segur que us faría un gran bé!!!

Passada una setmana i amb les piles ben carregades, decidirem fer camí cap a Pai, on ens trobem ara. Un poblet envoltat de muntanyes, cascades, termes, un carreró ple de botigues i paradetes de menjar, locals que ofereixen música en viu... En general un lloc on es respira ambient hippy molt agradable i tranquil.

En breus ja tocarà fer camí cap el sud, on ens retrobarem amb l'agradable companyia de l'Helena i en Juanjo!!! (per a qui vagi despistat són: Helena germana Mireia cunyada Joan i Juanjo xicot Helena cunyat nostre!!)

AAAAAhhhhh!!! i per fi podrem delectar-nos el paladar menjant un bon fuet d'Oix i unes llesques de pernil del bo!!

Per acabar, ens agradaria moltíssim desitjar-vos a tots/es que passeu un molt Bon Nadal i un feliç any 2015. Que gaudiu de les festes amb la família i els amics, no us empatxeu massa d'aquests àpats tant bons que de ben segur tots guisareu, no us passeu amb els torrons polvorons i varis (després al gener tot són plors davant la bàscula), foteu-li fort al tió però feu-ho afectuosament, peleu bé els raïms abans de les 12, abrigueu-vos bé per anar a rebre els reis, no us passeu amb l'alcohol i si ho feu (que ho fareu...) truqueu un taxi!!! Des d'aquí us trobarem moooooolt a faltar! A vosaltres, els guisats, els torrons, el tió, el fred, el cava, la llar de foc, les Nadales, els pessebre, les sobretaules.... l'any que bé ho celebrarem doble!!

I rés més.... Molts petons i abraçades! Us estimem!!!

BANGKOK