Sense rumb per Àsia: de gener 2015

El nostre viatge pel sud de Tailàndia va començar amb un gran resplendor. Era el dia de Nadal, ens trobàvem a l'aeroport internacional de Bangkok esperant l'arribada de l'Helena i en Juanjo quan, de sobte, una llum intensament cegadora es va apoderar de nosaltres; No vèiem res, amb prou feines vam tenir temps d'agafar-nos de la mà i intentar mantenir-nos plegats. Abraçats i ajupits a terra, vam esperar que la nostra vista s'anés acostumant a “allò” que l'havia cegat. A poc a poc, i molt espantats, vam aixecar el cap per entendre que coi estava passant; davant nostre vam albirar la silueta d'una parella que s'ens acostava amb els braços oberts... eren l'Helena i en Juanjo!! Semblava que s'haguessin fet una banyera i, enlloc de sals de bany, hi haguessin posat un pot sencer de Kalia vanish oxi action cristal white i, de propina, mig més de Neutrex blanco puro!! Què era tanta blancor?? S'havien fet fans incondicionals de la saga Crepúsculo? Es preparàven per a rodar la segona part de Poltergeist? Fos el que fos els havíem d'ajudar i fer-ho ràpid!! Només teníem 12 dies.....

Així doncs, ara que enteneu la situació en la que ens vam trobar, entendreu que volguéssim destinar la major part d'aquests dies a tumbar-los sota el sol abrasador d'algunes de les platges més paradisíaques del sud est asiàtic.

Tot i que nosaltres ja havíem visitat Bangkok, trobàvem ineludible una visita ràpida a la ciutat per tal que es poguessin impregnar una mica de la curiosa i màgica atmosfera que envolta aquesta metròpolis: Vam repetir Khao San road, les vores del riu Mae Nam Chao Praya, Chinatown... I com a nou vam visitar el Wat Pho (altrament conegut com el temple del buda recolsat), on ens van sorprendre amb una celebració (que per més que ho intentèssim no vam aconseguir entendre'n el motiu) on hi havia menjar de tota mena i GRAAAATIIIISSSS per a tothom; Així que, l'Helena i en Juanjo es van posar ràpidament al dia de tot el que es “cou” a Tailàndia en un sol àpat!! A més a més, entre picant d'aquí i picant d'allà també van començar a agafar una mica de color!

Un dia i mig després de la seva arribada vam deixar Bankgok i ens dirigírem cap al sud, concretament a Krabi on establírem el nostre camp base durant 4 dies per poder descobrir bona part de la costa d'Andamán. Mitjançant alguns tours organitzats i uns altres de més desorganitzats ( o auto organitzats) vam descobrir les platges de Railay, el parc nacional de Khao Phra Bang Khram, Chicken island, les illes Koh Phi phi i (com no!) Maya Beach, reconeguda internacionalment per ser un dels escenàris principals de la pel·lícula La playa (les que no recordeu la platja en sí, segur que recordareu en Dicaprio mig despullat fent saltironets i donant voltes per un lloc molt bonic).

El grau de pigmentació dels nostres invitats anava en augment, però encara no ens donàvem per vençuts. Així que, decidírem deixar la costa oest per dirigír-nos a la costa est, exactament a l'illa de Koh Tao (illa tortuga). Aquí és on vàrem passar la resta de dies de “bronzejada intensiva”. Els dies vàren transcòrrer entre platges bucòliques, àpats alegres, partides de cartes, cervesetes, postes de sol, postes de sol amb cerveseta, sessions de snorquel en jardins submarins inacabables, rialles, passejades, alguna que altra Garciada, voltes amb moto, caminades de descobriment vora el mar, més rialles, alguna festeta, més cartes (Garcia sisters V.S cunyats), un mega concert a mans d' en Juanjo, en Salva i l'Heura, conèixer i compatir moments amb nous amics, algun massatge,..... Tot això és el que vam fer entre sessió i sessió de bronzejat!!

Com per art de màgia el temps va passar volant, tan ràpid que va arribar a desaparèixer del tot i de sobte ens vam adonar que la seva grata companyia s'havia acabat. Amb certa tristesa, però al mateix temps amb una gran felicitat per haver passat els dies de Nadal amb una companyia tant grata, ens vam haver de despedir i deixar-los marxar; Això si, donant per assolit l'objectiu d'haver aconseguit allò que semblava impossible: reactivar la seva producció de melanina i fer que marxessin d’aquí amb un bonic bronzejat!!.

Després de la despedida, a Koh tao ja no ens hi quedava res a fer i més aviat ens aportava un cert sentiment d'enyorança que no ens agradava gens.
Per això, el dia següent ens vam mobilitzar rumb a Koh Chang, una petita illa de poc més de 18km de llargada per uns 6 d'amplada, poca gent, sense electricitat, sense edificis grans, sense carretera.... El lloc perfecte per relexar-nos al 100% (després de tan d'estrés per posar morenos a aquell parell...) Allà ens esperaven en Lucas i la Marta, dos catalans que havíem conegut a Koh tao, amb la seva companyia vàrem passar els últims dies a Tailàndia. Les nostres úniques preocupacions aquests dies van ser: on i què menjarem? A quin joc de cartes juguem? Passarem el matí a la platja o al llac? Què fer al capvespre: partidet de volei platja o campionat de les pales? Vam passar els 9 dies més relaxants de tot el viatge. Recomenació fonamental per a aquells que vulguin desconectar de tot i tothom en un paratge i unes condicions perfectes!!!

Ara ja ens trobem a Laos, amb moltes ganes de recòrrer i conèixer tots els racons que aquest país ens ofereixi!!

Una abraçada molt forta a tots!

PD: Helena i Juanjo deixant de banda totes les bromes i parides que hem escrit en aquest post ( sabeu que es de bona fe!). Va ser un gran plaer gaudir de la vostra companyia durant un petit tramp del nostre viatge; Ens vàreu aportar tot el caliu que ens haguèssim perdut de les festes de Nadal i vau fer que aquest Nadal, si bé no fos ben bé un Nadal, fos quelcom molt especial.

Esperem poder repetir-ho algun dia!!! ( qui sap, a lo millor ens esperen els 5 grans d'Àfrica.... jejeje)

BANGKOK