dilluns, 27 d’octubre del 2014

Coorg i Kerala

Un cop deixada enrere la fundació vàrem seguir el nostre viatge cap a Madikeri, una petita ciutat de la regió de Coorg envoltada de muntanyes que ofereixen una gran varietat de trekkings. A causa del poc temps que disposàvem i d'una febredeta d'en Joan, únicament vàrem fer una caminada fins a un cim proper del qual no recordem el nom (sorry!!). La passejada no va ser del tot tranquil·la, per una banda una manada d'elefants salvatges voltava per la zona i per l'altra, en més de una ocasió, vàrem haver de treure'ns les bambes perquè alguna que altra sangonera buscava la nostra sang. Aquestes coses per l'Alta Garrota no passen! Però gràcies al nostre guia i la nostra valentía vàrem fer el cim sans i estalvis.

Els dies per la Índia se'ns acabaven i no ens volíem perdre la preciosa i màgica Kerala, així que després d'algun bus i algun tren, per fi arribàrem a Allepey, Kerala. Descrita per alguns il·luminats com la Venècia Índia....L'objectiu d'arribar aquí era el d'agafar una "houseboat" per perdre'ns al llarg d'un dia sencer a través dels Backwaters i així poder gaudir del paisatge i la tranquil·litat que ofereix aquest lloc. Coneguen i observant la vida de la gent al costat dels canals, on s'observaven situacions més que curioses: un home treien-se els mocs, dos metres més avall un altre rentant-se les dents, al costat d'aquest un de ben ensabonat que feia la dutxa matinal i per acabar, just davant,un parell de dones rentaven la roba i els plats de l'esmorzar. Entre tots ells s'establia un vincle místic, en el que compartien l'aigua del canal sense donar cap mena d'importància a l'ús que en fes el seu veí/na. Això si que és un barri ben avingut.....

I per acabar la nostra estada a la India, i abans de fer el llarg viatge cap a Chennai, volíem fer una paradeta a Munnar, conegut per les frondoses i inacavables plantacions de te que el rodegen. A mesura que el nostre bus anava enfilant la montanya, la temparatura anava baixant i s'obria pas un impresionant i verd paissatge. L'estada a Munnar se'ns va fer molt curta, hi havien molts llocs a descobrir i poc temps per fer-ho. Així que optarem per endinsar-nos per les plantacions de te al llarg d'un matí...massa que ens hi vàrem endinsar!!...sort que la bona orientació i el soroll d'una cascada, ens va retornar al camí. L'endemà, vàrem agafar un rickshaw que ens va portar a conèixer diferents indrets i curiositats de la zona, una excursió sobre rodes amenitzada amb els comentaris constants del nostre conductor i molt bones vistes.


P.D: Ara ja som a Sri Lankaaaa!!! Després d'un viatge de més de 48h mooolt dur.. per ara la cosa pinta molt bé!! Fins aviat!!

Golden Temple (Coorg)
 La muntanya sense nom!!! (Coorg)
 Houseboat (la nostra era més senzilla...)





 Soparet romàntic al houseboat!!
 Així... qui falta per recollir?
 Colgate i una mica d'aigua del canal... el millor per unes dents fortes!!!
 Vistes de les plantacions de te a Munnar
 Aquí somreiem perquè ja haviem trobat la civilització...
 Després de tot un dia de pluja... una mica de manteta!! com ho anyorem...
 Big size Dosa


 Personatges del camí...

 Família d'elefants salvatges




dijous, 23 d’octubre del 2014

Fundació Vicente Ferrer -Anantapur-

Asseguts sobre el porta-equipatges d'un tren direcció Mysore, intentarem ser capaços de transmetre-us el que han estat tres intensos dies a la fundació Vicente Ferrer, vivint i sentin des de prop tot allò que Vicente Ferrer, i aquells qui col·laboren amb ell, han fet i seguiran fent.

En un primer moment, se'ns va fer estrany que a cada petit racó d'oració (on fins aleshores únicament havíem observat algun dels seus 3000 déus ) aparegués la imatge de Vicente Ferrer, rodejada de flors, fruites i barretes d'encens...glorificant-lo com si es tractes d'un déu.

Però l'estranyesa va durar poc. Quan vàrem començar a conèixer tot el que aquesta gran persona ha fet i els milers de somriures que ha arrencat, ho començàrem a entendre tot.

Actualment, la fundació que porta el seu nom basa la seva tasca en sis línies de treball: dona, persones amb discapacitat, ecologia, habitatge, educació i sanitat. L'objectiu d'aquestes és ajudar a sortir de la pobresa a tota aquella gent necessitada de la regió d'Anantapur; Per fer-ho, prioritzen donar feines a la gent local i només accepten treballadors voluntaris de fora per omplir perfils molt específics, impossibles de trobar allà. Amb això s'aconsegueix que amb un marge de temps breu, qualsevol dels projectes que comencen tingui autonomia pròpia i els ajudi a esdevenir autosuficients.

Nosaltres vam tenir l'oportunitat de visitar alguns dels llocs on la fundació ha deixat empremta ( hospital VIH, institut per a deficients visuals i auditius, escola per a nenes amb paràlisis cerebral, potabilitzadora d'aigua, tallers per a dones...) i escoltar el que ,per moltes persones, ha significat aquesta ajuda. Copsant entre rialles i encaixades de mans l'alegria i gratitud d'aquesta gent deixada de la mà de déu.

Tot el que us diguem és poc. Per acabar, fer-vos saber ( i animar-vos) que si mai heu pensat en donar un cop de mà, però no us refieu de la gestió que es farà dels vostres diners, aquest és el lloc. Cada cèntim que doneu serà utilitzat intel·ligent i adequadament.



 Projecte nutrició infantil, embarassades i gent gran

 Potabilitzadora d'aigua 

 Ofrena a Vicente Ferrer al taller de encens per a dones en risc


 Taller de Yute per a noies/dones amb discapacitat

 La pobresa i el patiment no són aquí per ésser entesos, 
són aquí per ser resolts.
 Alumnes de la universitat de infermeria (més d'un 40% de les places és destinada a la casta dels intocables)
 Partidet de Volei amb participants del projecte esportiu per a discapacitats
 Taller estampació de teles per a dones amb discapacitat


 UIuiuiiiiiii.....la que hem liat...
 Examen a l'institut d'educació secundària per a nens/es amb deficiències auditives i portadors/es de l'VIH
 Inaguració de 34 vivendes per a gent de la casta intocables

PD: nosaltres, desprès de viure-ho, no podíem marxar sense aportar el nostre gra de sorra...Us presentem en Tebukuram!!!el nostre nou fillol ( no us preocupeu Martí i Anna, que el vostre padrí no s'oblida de vosaltres!)


Si algú més s'anima a apadrinar o tant sols fer un cop d'ull a la feina que fan, aquí teniu l'enllaç: www.fundacionvicenteferrer.org

divendres, 10 d’octubre del 2014

Hampi

Deixar Goa va ser difícil; moooooolt difícil.....
El motiu no van ser les palmeres o les platges de sorra fina, tampoc els àpats de peix fresc a la vora del mar, ni tan sols la cervesa fresca a menys d'1euro el litre.... Teníem molt clar que volíem marxar! El nostre viatge havia de continuar. El fet és que, el que havia de ser un tranquil viatge de 8h en tren fins a Hampi es va convertir en una odissea de 2 dies plena de busos, buròcrates que no ens miraven a la cara, algun conductor de rikshaw amenaçador, un hotel per oblidar, alguna que altra rupia estafada i mooooolta paciència....

Però com ja va dir algun savi: com més costa d'aconseguir una cosa, més la pena valdrà.

Eren vora les 15h, desprès de les empentes de rigor i carregats com una mula vam aconseguir baixar del bus i obrir-nos pas entre els conductors de rikshaw, que es barallaven per aconseguir el seu dòlar amb potes. Un cop deixada enrere la gentada, vàrem aixecar el cap i vàrem entendre que havíem arribat a un lloc molt especial..... davant nostre s'aixecava tot orgullós el Viroopaksha temple, un dels més de 2.000 temples que configuren el patrimoni històric de Hampi.Durant la nostra estada de 7 dies en aquest meravellós indret vàrem intentar ficar-nos a la pell d'aquells homes i dones que aixecaren l'imperi Vijayanagara: visitant i intentant entendre tots el racons haguts i per haver i vivint des de dins algunes de les seves celebracions (molt impactants i plenes de color). 
Hampi és un museu a l'aire lliure, plè de pedres i més pedres tallades i ordenades que formen infinitat d'estructures espectaculars. Com diuen ells rock by rock, step by step the Vijayanagara empire was built in this lovely place. I per si fós poc, els reis de l'imperi Vijayanagara varen tenir el detall de deixar algunes roques sense utilitzar per a què, alguns segles més tard, els fanàtics de l'escalada s'hi poguessin recrear!!!!

Esperem que amb aquest breu escrit i les fotos que l'acompanyen us hagueu fet una idea del que ofereix aquest indret.


P.D: Us informem que Hampi va ser el lloc escollit per a dur a terme el traspàs oficial de l'estelada'14 Asian tour. El passat 8/10/14 pels vols de les 9 del matí en Pol i la Mireia, 2 intrèpits ciclistes que han passejat l'estalada per Àsia durant els últims 11 mesos, ens van fer el traspàs d'aquesta per tal que, desde la llunyanía, continuï onejant i explicant a tot aquell qui ho demani el que el nostre petit país vol.... 






 Processó del Dhivali

 mmm.... no sé si  el meu estòmag et dirigiria bé...





 










 Amb la Ganga i en Durga de la Sri Durga Guesthouse
 Traspàs oficial de l'estalada'14 Asian tour

 Fent mics al bus