Asseguts sobre el porta-equipatges d'un
tren direcció Mysore, intentarem ser capaços de transmetre-us el
que han estat tres intensos dies a la fundació Vicente Ferrer,
vivint i sentin des de prop tot allò que Vicente Ferrer, i aquells
qui col·laboren amb ell, han fet i seguiran fent.
En un primer moment, se'ns va fer
estrany que a cada petit racó d'oració (on fins aleshores únicament
havíem observat algun dels seus 3000 déus ) aparegués la imatge de
Vicente Ferrer, rodejada de flors, fruites i barretes
d'encens...glorificant-lo com si es tractes d'un déu.
Però l'estranyesa va durar poc. Quan
vàrem començar a conèixer tot el que aquesta gran persona ha fet i
els milers de somriures que ha arrencat, ho començàrem a entendre
tot.
Actualment, la fundació que porta el seu nom basa la
seva tasca en sis línies de treball: dona, persones amb
discapacitat, ecologia, habitatge, educació i sanitat. L'objectiu
d'aquestes és ajudar a sortir de la pobresa a tota aquella gent
necessitada de la regió d'Anantapur; Per fer-ho, prioritzen donar
feines a la gent local i només accepten treballadors voluntaris de
fora per omplir perfils molt específics, impossibles de trobar allà.
Amb això s'aconsegueix que amb un marge de temps breu, qualsevol
dels projectes que comencen tingui autonomia pròpia i els ajudi a esdevenir autosuficients.
Nosaltres vam tenir l'oportunitat de
visitar alguns dels llocs on la fundació ha deixat empremta (
hospital VIH, institut per a deficients visuals i auditius, escola
per a nenes amb paràlisis cerebral, potabilitzadora d'aigua, tallers
per a dones...) i escoltar el que ,per moltes persones, ha significat aquesta ajuda. Copsant entre rialles i encaixades de mans l'alegria i
gratitud d'aquesta gent deixada de la mà de déu.
Tot el que us diguem és poc. Per
acabar, fer-vos saber ( i animar-vos) que si mai heu pensat en donar un cop de mà,
però no us refieu de la gestió que es farà dels vostres diners,
aquest és el lloc. Cada cèntim que doneu serà utilitzat
intel·ligent i adequadament.
Projecte nutrició infantil, embarassades i gent gran
Potabilitzadora d'aigua
Ofrena a Vicente Ferrer al taller de encens per a dones en risc
Taller de Yute per a noies/dones amb discapacitat
La pobresa i el patiment no són aquí per ésser entesos,
són aquí per ser resolts.
Alumnes de la universitat de infermeria (més d'un 40% de les places és destinada a la casta dels intocables)
Partidet de Volei amb participants del projecte esportiu per a discapacitats
Taller estampació de teles per a dones amb discapacitat
UIuiuiiiiiii.....la que hem liat...
Examen a l'institut d'educació secundària per a nens/es amb deficiències auditives i portadors/es de l'VIH
Inaguració de 34 vivendes per a gent de la casta intocables
PD: nosaltres, desprès de viure-ho, no podíem marxar sense aportar el nostre gra de sorra...Us presentem en Tebukuram!!!el nostre nou fillol ( no us preocupeu Martí i Anna, que el vostre padrí no s'oblida de vosaltres!)
Si algú més s'anima a apadrinar o tant sols fer un cop d'ull a la feina que fan, aquí teniu l'enllaç: www.fundacionvicenteferrer.org
Ens alegra molt tenir notícies vostres. Renoi, quina experiència! Això no és pas viatjar sense rumb!!
ResponEliminaGenial. Un petonàs!!
Hola, aquest bloc ja comença a fer patxoca!! m'agrada molt seguir-vos i veure els paissatges que ens envieu i les experiències que ens compartiu. El que menys envejo son aquest trajectes amuntegats que heu de fer. Bona sort en el vostre pròxim destí. !!
ResponEliminaAixí que tenim un afillat ! A en Ritxi ja li sembla que té un net , jejeje ....
Uuueeee ja era hora k em pronuncies!!! Aaaiii company viajerooo kina nostalgia... He llegit tots els posts i ja veig k no perdeu el temps!!! Tink ganes de fer skypeee aviaaaatt!!! Vinga bunucoooiiiiissss una abraçada ben grooosssaa
ResponEliminaEn Tebukuram ja és una mica Llongarriu doncs! i vosaltres i el vostre blog sou estupendus :D seguiu gaudint i aprenent i impregnant-vos d'aquest país màgic... i sobretot compartint-ho amb nosaltres ;)
ResponEliminaM'heu fet posar la pell de gallina!!.. M'alegra molt que hagueu trobat una organització amb l'objectiu d`ajudar els locals de manera que a la llarga vagin essent autosuficients. I que us hagin convençut per apadrinar en Tebukuram. Quines experiències nois!!
ResponEliminaAquest blog cada vegada està més interessant!!.
Un petó ben gros des d'EnBas!!
Anna
Heu pres una molt bona decisió!!! Realment les aportacions a Vicenç Ferrer arriben i els rep la família!! Us ho dic de viva veu que fa uns anys vaig anar a conèixer una nena que tenim apadrinada i guardava tots els records. Pell de gallina i quants records que m'heu remogut avui!!! Ara ja me'n puc anar a fer nones bonics!!!
ResponEliminaGaudiu i bon trajecte carregat de milers d'històries!!! Una forta abraçada des dels Hostalets!!
hola joan sóc en gagui diu: és molt interssants fas molt bé ajudar amb persones están fundació vicente ferres.
ResponEliminaHola parella !!!. La Margarita i jo ( en Titus) volem venir.... quines fotos més maques i l'experència no diguem.... !! Com va tot??? Continueu disfrutant i continueu enviant fotos que així nosaltres també gaudim d'un tros del viatge.... Cuideu-vos molt i fins la propera. Una abraçada.
ResponElimina