Bones
amics i amigues blogueros!
Aquest és un post una mica diferent, veureu que no hi ha fotos ni aventures. En aquesta ocasió ens adrecem a vosaltres per demanar-vos ajuda. El
fet és que, des de fa 5 dies ens trobem fent un voluntariat a Nheak
Village (rodalies de Phnom Pen), Cambodja. El projecte en el que ens
hem implicat és una espècie d'orfenat que acull uns 12 nens i nenes
i, tanmateix, també opera com a escola (gratuïta) d'anglès i
informàtica per a tots els infants sense recursos de la zona.
El
projecte l'ha aixecat, dirigeix i gestiona Mr..Kim un carismàtic i
entranyable Cambotjà que tot i la seva especial condició ( va
néixer amb una malformació a les cames i ha anat tota la vida amb
cadira de rodes ), fa 4 anys que lluita, de manera altruista, per
tirar endavant aquest projecte i oferir millors expectatives de futur
als infants de la zona.
La
realitat que hem copsat en aquests dies és la següent; El projecte
està ben cobert pel que fa a nombre de mans i energia per fer coses
(hi ha un promig de 8/10 voluntaris), el gran problema són els
recursos materials i econòmics. L'ONG no rep cap ajuda del govern
Cambotjà, tan sols una aportació mensual d'un espònsor americà
que arriba per pagar el lloguer i la llum.
L'alimentació
dels nens, habitualment consta de 2 àpats d'arròs amb una mica
d'aigua calenta amb una espècie de bledes i algun altre vegetal (no
m'atreveixo a anomenar-ho caldo...); L'edifici és la part davantera
d'una granja de porcs (imagineu-vos tots els problemes
salubritat/salut als que estan exposats); No hi ha aigua corrent,
l'agafem d'un pou on (tenim força clar) es filtren tots els purins
dels porcs, mentre hi ha voluntaris (i amb ells algun dòlar) es
compren garrafes d'aigua potable, quan no... la veuen del pou; Els
infants van vestits com poden, alguns no tenen ni roba interior;
Evidentment tampoc hi ha diners per a extres com ara anar al metge
(la Mireia porta dies tenint cura del dit del peu d'un nen, tenim
seriosos dubtes que estigui trencat....). Podria escriure línies i
línies sobre la precarietat en la que es troben però crec que amb
això ja us en feu una idea.
La
veritat és que, quan veiem (tot i la crua realitat a la que estan
sotmesos) els somriures i l'energia que desprenen aquests nens s'ens
fa impossible pensar que d'aquí 2/3 setmanes quan marxem tot seguirà
igual...
Aquí
és on entreu vosaltres: Fem una crida a tot aquell qui la vulgui
escoltar; ens agradaria que (si podeu) féssiu una petita aportació
d'1 a 10 euros per ajudar a aquests infants a tenir un futur millor.
Els
projectes hi són i són bons!! El que falta són diners.
El
sistema seria el següent, ens envieu un missatge privat al correu electrònic: janmorejanco@gmail.com o els qui ens tingueu al facebook ho podeu fer per allà i nosaltres us enviarem el nostre número de compte perquè podeu fer
l'ingrés. Nosaltres tenim previst estar aquí fins al 17 de març,
així que aquells que us animeu ho hauríeu de fer abans del 16 per
tal que nosaltres tinguem temps d'anar a retirar els diners del
caixer i donar-los a Mr Kim.
Si això
funciona, intentarem difondre l'experiència a futurs voluntaris, tot
això, podria arribar a ser una font important i constant d'ingressos
que podrien propiciar un canvi real a la vida d'aquests infants.
Ja per
acabar... sé que tot això pot semblar una bogeria.... Però també
sé que aquells que ens coneixeu bé no tindreu cap dubte sobre les
nostres intencions i criteri alhora de decidir engegar tot això.
Moltes
gràcies a tots/es!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada