Sense rumb per Àsia: de juny 2015

Aprofitant una parada tècnica en el nostre viatge de tornada, farem un esforç per trobar un espai entre la melangia d'acabar el viatge i l'alegria de tornar a casa. Intentarem buscar un punt mig entre aquests dos sentiments i explicar-vos tot allò viscut en l'últim tram del nostre viatge, Indonèsia.

Com a totes les bones històries, el millor es guarda pel final. Tot i que a hores d'ara encara no som capaços de decantar-nos per un únic país dels que hem visitat, si que us podem assegurar que Indonèsia ha estat dels millors. Ens ha sorprès amb paisatges nous, diferents i espectaculars, on es barregen els verds més intensos amb platges de sorra fina i les aigües més cristal·lines; Amb una abundant fauna salvatge que ens ha deixat sense respiració en més d'una ocasió; I, a més a més, uns habitants oberts, càlids i sincers que, en molts casos, parlen un anglès més que decent!! Tot això fa d'ells els amfitrions ideals.

Iniciàrem la nostra visita en aquest “fragmentat” país, compost per més de 17.000 illes, a Bali, que si bé té els seus raconets de somni, el fet d'ésser l'illa més explotada turísticament del país fa que no sigui ni de bon tros la millor. Aquí ens reunírem amb L'Edu I la Carla!! Dos bons amics d'Olot i un d'ells (imagineu quin) un malalt del surf!! Vàrem passar quasi una setmana sencera a Bali en busca d'ones i més ones que.... en alguns casos no van acabar d'arribar! :(

Seguidament, vam decidir deixar uns dies el surf per intentar pujar alguns metres sobre el nivell del mar, concretament 2799m, en busca d'un altre tipus d'activitat; La volcànica!! Amb un parell d'aquells que pengen (no sabeu com és el trànsit a Bali...) vam agafar la moto i ens disposàrem a creuar tot Bali per agafar un ferri cap a Java i fer una ascensió nocturna al Kawah Ijen, un volcà que sorprèn a tot aquell qui fa l'esforç de pujar-hi amb un llac d'aigua turquesa (i àcida!) que ocupa tot el cràter, amb una mina de sofre que brolla d'una de les parets interiors del volcà i (si s'observa de nit) un conjunt de flames blaves incandescents que sorgeixen de diferents racons d'aquell paratge màgic i esfereïdor. Tanmateix, l'experiència permet observar la dura tasca dels miners que extreuen i baixen el sofre, uns 70/90 kg per viatge en un desnivell de més de 1000 metres pel mòdic preu de 5 cèntims d'euro el kilo, una vergonya.

Desprès de la inoblidable ascensió al Kawah Ijen vàrem fer una visita de rigor a Ubud per veure les precioses terrasses de cultiu de camps d'arròs i el Monkey Temple. Mare meva quants de monos!!!! I no massa amigables!! Sinó que us ho expliqui la Carla, que va intentar fer-se amiga d'un i va acabar amb una esgarrapada!!.

Sense donar-nos treva, l'endemà, vàrem posar rumb cap Gili Air, una petita i tranquil·la illa envoltada d'aigua turquesa situada al costat de Lombok (una illa més grosseta situada a l'est de Bali). Aquí vàrem gaudir de sessions d'snorkel a la recerca de les nostres amigues tortugues (que maques!!), magnifiques postes de sol, capvespres de Catàn, migdiades a l'hamaca i un xic (força) de relax.

Tot i que ens hi haguérem quedat uns dies més, les vacances d'aquell parell s'acabaven i el surf ens cridava!! Així que vàrem fer camí cap a Kuta (Lombok), esperant trobar onades més decents que a Bali. La veritat és que no vàrem ser massa afortunats, però el malalt del surf va poder calmar un mica les seves ànsies i la resta...entre rebolcada i rebolcada, alguna que altra onada vàrem agafar.

Un altre cops sols i amb poc temps per endavant, vàrem decidir agafar un tour de 4 dies pel parc nacional de Komodo. Durant aquests dies vam visitar diferents illetes, cascades, un munt d'spots impressionants per fer snorkel i, per descomptat, la parada més important del tour!! La caça fotogràfica del dragó de Komodo!!

Durant aquests dies, vàrem tenir la oportunitat de nedar amb mantes gegants i taurons, veure dofins, trobar els enormes dragons de Komodo jaient al sol, volar per sobre màgics jardins de corall i entre tot de petits peixos de tots colors.

La veritat és que, tot i ésser un tour organitzat, anar amb un grup nombrós (23!!) i haver de compartir 4 dies en un espai molt reduït (el vaixell no feia més de 30 m²) us ben assegurem que va ser una de les millors experiències del viatge.

El tour va finalitzar a Flores (una illa a l'est de Sumbawa, a l'est de Lombok!!)on vam haver de fer-hi una visita molt fugaç per manca de temps, únicament vàrem tenir temps de visitar una cascada més que decent i agafar ganes per a conèixer aquesta illa en alguna futura ocasió. Ens quedava un llarg viatge amb ferri, moto, avió i cotxe fins a Olot!!

Amb aquest post posem punt i final al nostre viatge, un viatge que ha durat ni més ni menys que vuit mesos i mig! Tornem amb la maleta carregada d'experiències, de bons records, un munt d'imatges a la memòria ( també a la memòria externa 230GB de fotos i vídeos... quina mandra començar-les a ordenar!!), molts aprenentatges que ens han fet més grans i forts, 1000 cares i somriures que mai oblidarem i..... amb la certesa que després de conviure ininterrompudament més de 6000 hores plegats, junts podem fer front al que sigui!! :)

Tornem molt feliços d'haver viscut i compartit aquesta aventura plegats, carregats de molta energia i ganes de començar una nova aventura (ara a casa nostre!) i ,com no, amb moltíssimes ganes de veure-us a tots/es!! Esperem que hagueu passat alguna bona estona compartint les nostres experiències i que us haguem pogut transmetre quelcom més que 4 fotos de paisatges idíl·lics.

Moltíssimes gràcies a tots/es (sabem que sou molts!!) per la vostre atenció. I sobretot, moltíssimes gràcies a aquells qui heu format part activa d'aquest bloc, comentant les nostres peripècies i regalant-nos petites rialles i alenades de calor. Menció especial a l'Adriana, la Tomé, la família Morejon Pararols i a la nostre sister/cunyada!! La vostre interacció constant ens ha motivat a tirar el bloc endavant. 1000 gràcies!!!

I..... ara si que, toca dir:

ADEU i FINS AVIAT!!!

P.D: Per a aquells qui us hagueu quedat amb ganes de quelcom més, en el transcurs dels següents mesos, penjarem alguns vídeos!! Així que... quan estigueu avorrits, no deixeu de donar un cop d'ull a SENSE RUMB PER ÀSIA!!

KAWAH IJEN