Aprofitant
una parada tècnica en el nostre viatge de tornada, farem un esforç
per trobar un espai entre la melangia d'acabar el viatge i l'alegria
de tornar a casa. Intentarem buscar un punt mig entre aquests dos
sentiments i explicar-vos tot allò viscut en l'últim tram del
nostre viatge, Indonèsia.
Com a
totes les bones històries, el millor es guarda pel final. Tot i que
a hores d'ara encara no som capaços de decantar-nos per un únic
país dels que hem visitat, si que us podem assegurar que Indonèsia
ha estat dels millors. Ens ha sorprès amb paisatges nous, diferents
i espectaculars, on es barregen els verds més intensos amb platges
de sorra fina i les aigües més cristal·lines; Amb una abundant
fauna salvatge que ens ha deixat sense respiració en més d'una
ocasió; I, a més a més, uns habitants oberts, càlids i sincers
que, en molts casos, parlen un anglès més que decent!! Tot això fa
d'ells els amfitrions ideals.
Iniciàrem
la nostra visita en aquest “fragmentat” país, compost per més
de 17.000 illes, a Bali, que si bé té els seus raconets de somni,
el fet d'ésser l'illa més explotada turísticament del país fa que
no sigui ni de bon tros la millor. Aquí ens reunírem amb L'Edu I la
Carla!! Dos bons amics d'Olot i un d'ells (imagineu quin) un malalt
del surf!! Vàrem passar quasi una setmana sencera a Bali en busca
d'ones i més ones que.... en alguns casos no van acabar d'arribar!
:(
Seguidament,
vam decidir deixar uns dies el surf per intentar pujar alguns metres
sobre el nivell del mar, concretament 2799m, en busca d'un altre
tipus d'activitat; La volcànica!! Amb un parell d'aquells que pengen
(no sabeu com és el trànsit a Bali...) vam agafar la moto i ens
disposàrem a creuar tot Bali per agafar un ferri cap a Java i fer
una ascensió nocturna al Kawah Ijen, un volcà que sorprèn a tot
aquell qui fa l'esforç de pujar-hi amb un llac d'aigua turquesa (i
àcida!) que ocupa tot el cràter, amb una mina de sofre que brolla
d'una de les parets interiors del volcà i (si s'observa de nit) un
conjunt de flames blaves incandescents que sorgeixen de diferents
racons d'aquell paratge màgic i esfereïdor. Tanmateix,
l'experiència permet observar la dura tasca dels miners que extreuen
i baixen el sofre, uns 70/90 kg per viatge en un desnivell de més de
1000 metres pel mòdic preu de 5 cèntims d'euro el kilo, una
vergonya.
Desprès
de la inoblidable ascensió al Kawah Ijen vàrem fer una visita de
rigor a Ubud per veure les precioses terrasses de cultiu de camps
d'arròs i el Monkey Temple. Mare meva quants de monos!!!! I no massa
amigables!! Sinó que us ho expliqui la Carla, que va intentar fer-se
amiga d'un i va acabar amb una esgarrapada!!.
Sense
donar-nos treva, l'endemà, vàrem posar rumb cap Gili Air, una
petita i tranquil·la illa envoltada d'aigua turquesa situada al
costat de Lombok (una illa més grosseta situada a l'est de Bali).
Aquí vàrem gaudir de sessions d'snorkel a la recerca de les nostres
amigues tortugues (que maques!!), magnifiques postes de sol,
capvespres de Catàn, migdiades a l'hamaca i un xic (força)
de relax.
Tot i
que ens hi haguérem quedat uns dies més, les vacances d'aquell
parell s'acabaven i el surf ens cridava!! Així que vàrem fer camí
cap a Kuta (Lombok), esperant trobar onades més decents que a Bali.
La veritat és que no vàrem ser massa afortunats, però el malalt
del surf va poder calmar un mica les seves ànsies i la resta...entre
rebolcada i rebolcada, alguna que altra onada vàrem agafar.
Un
altre cops sols i amb poc temps per endavant, vàrem decidir agafar
un tour de 4 dies pel parc nacional de Komodo. Durant aquests dies
vam visitar diferents illetes, cascades, un munt d'spots
impressionants per fer snorkel i, per descomptat, la parada més
important del tour!! La caça fotogràfica del dragó de Komodo!!
Durant
aquests dies, vàrem tenir la oportunitat de nedar amb mantes gegants
i taurons, veure dofins, trobar els enormes dragons de Komodo jaient
al sol, volar per sobre màgics jardins de corall i entre tot de
petits peixos de tots colors.
La
veritat és que, tot i ésser un tour organitzat, anar amb un grup
nombrós (23!!) i haver de compartir 4 dies en un espai molt reduït
(el vaixell no feia més de 30 m²)
us ben assegurem que va ser una de les millors experiències del
viatge.
El tour
va finalitzar a Flores (una illa a l'est de Sumbawa, a l'est de
Lombok!!)on vam haver de fer-hi una visita molt fugaç per manca de
temps, únicament vàrem tenir temps de visitar una cascada més que
decent i agafar ganes per a conèixer aquesta illa en alguna futura
ocasió. Ens quedava un llarg viatge amb ferri, moto, avió i cotxe
fins a Olot!!
Amb
aquest post posem punt i final al nostre viatge, un viatge que ha
durat ni més ni menys que vuit mesos i mig! Tornem amb la maleta
carregada d'experiències, de bons records, un munt d'imatges a la
memòria ( també a la memòria externa 230GB de fotos i vídeos...
quina mandra començar-les a ordenar!!), molts aprenentatges que ens
han fet més grans i forts, 1000 cares i somriures que mai oblidarem
i..... amb la certesa que després de conviure ininterrompudament més
de 6000 hores plegats, junts podem fer front al que sigui!! :)
Tornem
molt feliços d'haver viscut i compartit aquesta aventura plegats,
carregats de molta energia i ganes de començar una nova aventura
(ara a casa nostre!) i ,com no, amb moltíssimes ganes de veure-us a
tots/es!! Esperem que hagueu passat alguna bona estona compartint les
nostres experiències i que us haguem pogut transmetre quelcom més
que 4 fotos de paisatges idíl·lics.
Moltíssimes
gràcies a tots/es (sabem que sou molts!!) per la vostre atenció. I
sobretot, moltíssimes gràcies a aquells qui heu format part activa
d'aquest bloc, comentant les nostres peripècies i regalant-nos
petites rialles i alenades de calor. Menció especial a l'Adriana, la
Tomé, la família Morejon Pararols i a la nostre sister/cunyada!! La
vostre interacció constant ens ha motivat a tirar el bloc endavant.
1000 gràcies!!!
I.....
ara si que, toca dir:
ADEU i
FINS AVIAT!!!
P.D:
Per a aquells qui us hagueu quedat amb ganes de quelcom més, en el
transcurs dels següents mesos, penjarem alguns vídeos!! Així
que... quan estigueu avorrits, no deixeu de donar un cop d'ull a
SENSE RUMB PER ÀSIA!!
KAWAH IJEN
![]() |
Intentant descansar abans de fer l'ascensió. Quin fred!! |
![]() |
Fent amics a la bora del foc. |
![]() |
Heisenberg disciples. |
A faltar de roba d'abric...Qualsevol cosa és bona! Quines pintes! |
Recuperant escalfor corporal i hores de son!
Provant l'ofici!!Quins valents aquests miners!
Satisfacció post-volcà!
BALI / UBUD
Con faldas i a lo loco!! |
És bó l'arròs?
100% Balinés style... |
La vaca que rie.... |
GILI AIR / LOMBOK
Sunset/snorqling time. |
1232,1233,1234,1235.....
Cap a buscar onades!
KOMODO TOUR
EO,EO,EO....un poc de postureo!! |
Hem trobat en Nemo!!! |
Ben segur que el que ha suposat aquest viatge per vosaltres no s’expressa ni amb paraules ni amb fotografies (per precioses o especials que siguin). Però això no resta encant a les actualitzacions que heu fet d’aquest blog.
ResponEliminaHa estat un plaer llegir-vos i comentar-vos (els blogaires ho tenim més fàcil que altres, perquè ser blogaires ens fa perdre la vergonya d’escriure allò que pensem).
Tot allò que comença, un dia o altra acaba. En el fons, la vida consisteix a anar vivint etapes. I allò que en diuen la felicitat deu ser la capacitat d’adaptar-se a cada moment.
Ànims i tota la sort del món en la nova etapa que començareu prop de casa!
PD: Les fotos del volcà i del llac són fantàstiques i la que hi sortiu tots dos d’esquenes té una llum molt especial. És preciosa!!!
Adriana, tieta, padrina i "Escorniflaire"
HOLA joan Sóc en gagui és molt intersant jo puc fer una preguntar tens rao ella quasevol persona cadira de rodes que no poden ajudar a fer activiatats ella no hi ha feina a la gent marxen a fora india continents a tot arreu la preguntar vull fer ajudar la carla dos amics més d'olot qui son? passis un bon viatge bona sort et vagi molt be a la toranada et trobo faltar joan guapooo!!!!!
ResponElimina