Sense rumb per Àsia

dilluns, 1 de juny del 2015

INDONESIA

Aprofitant una parada tècnica en el nostre viatge de tornada, farem un esforç per trobar un espai entre la melangia d'acabar el viatge i l'alegria de tornar a casa. Intentarem buscar un punt mig entre aquests dos sentiments i explicar-vos tot allò viscut en l'últim tram del nostre viatge, Indonèsia.

Com a totes les bones històries, el millor es guarda pel final. Tot i que a hores d'ara encara no som capaços de decantar-nos per un únic país dels que hem visitat, si que us podem assegurar que Indonèsia ha estat dels millors. Ens ha sorprès amb paisatges nous, diferents i espectaculars, on es barregen els verds més intensos amb platges de sorra fina i les aigües més cristal·lines; Amb una abundant fauna salvatge que ens ha deixat sense respiració en més d'una ocasió; I, a més a més, uns habitants oberts, càlids i sincers que, en molts casos, parlen un anglès més que decent!! Tot això fa d'ells els amfitrions ideals.

Iniciàrem la nostra visita en aquest “fragmentat” país, compost per més de 17.000 illes, a Bali, que si bé té els seus raconets de somni, el fet d'ésser l'illa més explotada turísticament del país fa que no sigui ni de bon tros la millor. Aquí ens reunírem amb L'Edu I la Carla!! Dos bons amics d'Olot i un d'ells (imagineu quin) un malalt del surf!! Vàrem passar quasi una setmana sencera a Bali en busca d'ones i més ones que.... en alguns casos no van acabar d'arribar! :(

Seguidament, vam decidir deixar uns dies el surf per intentar pujar alguns metres sobre el nivell del mar, concretament 2799m, en busca d'un altre tipus d'activitat; La volcànica!! Amb un parell d'aquells que pengen (no sabeu com és el trànsit a Bali...) vam agafar la moto i ens disposàrem a creuar tot Bali per agafar un ferri cap a Java i fer una ascensió nocturna al Kawah Ijen, un volcà que sorprèn a tot aquell qui fa l'esforç de pujar-hi amb un llac d'aigua turquesa (i àcida!) que ocupa tot el cràter, amb una mina de sofre que brolla d'una de les parets interiors del volcà i (si s'observa de nit) un conjunt de flames blaves incandescents que sorgeixen de diferents racons d'aquell paratge màgic i esfereïdor. Tanmateix, l'experiència permet observar la dura tasca dels miners que extreuen i baixen el sofre, uns 70/90 kg per viatge en un desnivell de més de 1000 metres pel mòdic preu de 5 cèntims d'euro el kilo, una vergonya.

Desprès de la inoblidable ascensió al Kawah Ijen vàrem fer una visita de rigor a Ubud per veure les precioses terrasses de cultiu de camps d'arròs i el Monkey Temple. Mare meva quants de monos!!!! I no massa amigables!! Sinó que us ho expliqui la Carla, que va intentar fer-se amiga d'un i va acabar amb una esgarrapada!!.

Sense donar-nos treva, l'endemà, vàrem posar rumb cap Gili Air, una petita i tranquil·la illa envoltada d'aigua turquesa situada al costat de Lombok (una illa més grosseta situada a l'est de Bali). Aquí vàrem gaudir de sessions d'snorkel a la recerca de les nostres amigues tortugues (que maques!!), magnifiques postes de sol, capvespres de Catàn, migdiades a l'hamaca i un xic (força) de relax.

Tot i que ens hi haguérem quedat uns dies més, les vacances d'aquell parell s'acabaven i el surf ens cridava!! Així que vàrem fer camí cap a Kuta (Lombok), esperant trobar onades més decents que a Bali. La veritat és que no vàrem ser massa afortunats, però el malalt del surf va poder calmar un mica les seves ànsies i la resta...entre rebolcada i rebolcada, alguna que altra onada vàrem agafar.

Un altre cops sols i amb poc temps per endavant, vàrem decidir agafar un tour de 4 dies pel parc nacional de Komodo. Durant aquests dies vam visitar diferents illetes, cascades, un munt d'spots impressionants per fer snorkel i, per descomptat, la parada més important del tour!! La caça fotogràfica del dragó de Komodo!!

Durant aquests dies, vàrem tenir la oportunitat de nedar amb mantes gegants i taurons, veure dofins, trobar els enormes dragons de Komodo jaient al sol, volar per sobre màgics jardins de corall i entre tot de petits peixos de tots colors.

La veritat és que, tot i ésser un tour organitzat, anar amb un grup nombrós (23!!) i haver de compartir 4 dies en un espai molt reduït (el vaixell no feia més de 30 m²) us ben assegurem que va ser una de les millors experiències del viatge.

El tour va finalitzar a Flores (una illa a l'est de Sumbawa, a l'est de Lombok!!)on vam haver de fer-hi una visita molt fugaç per manca de temps, únicament vàrem tenir temps de visitar una cascada més que decent i agafar ganes per a conèixer aquesta illa en alguna futura ocasió. Ens quedava un llarg viatge amb ferri, moto, avió i cotxe fins a Olot!!

Amb aquest post posem punt i final al nostre viatge, un viatge que ha durat ni més ni menys que vuit mesos i mig! Tornem amb la maleta carregada d'experiències, de bons records, un munt d'imatges a la memòria ( també a la memòria externa 230GB de fotos i vídeos... quina mandra començar-les a ordenar!!), molts aprenentatges que ens han fet més grans i forts, 1000 cares i somriures que mai oblidarem i..... amb la certesa que després de conviure ininterrompudament més de 6000 hores plegats, junts podem fer front al que sigui!! :)

Tornem molt feliços d'haver viscut i compartit aquesta aventura plegats, carregats de molta energia i ganes de començar una nova aventura (ara a casa nostre!) i ,com no, amb moltíssimes ganes de veure-us a tots/es!! Esperem que hagueu passat alguna bona estona compartint les nostres experiències i que us haguem pogut transmetre quelcom més que 4 fotos de paisatges idíl·lics.

Moltíssimes gràcies a tots/es (sabem que sou molts!!) per la vostre atenció. I sobretot, moltíssimes gràcies a aquells qui heu format part activa d'aquest bloc, comentant les nostres peripècies i regalant-nos petites rialles i alenades de calor. Menció especial a l'Adriana, la Tomé, la família Morejon Pararols i a la nostre sister/cunyada!! La vostre interacció constant ens ha motivat a tirar el bloc endavant. 1000 gràcies!!!

I..... ara si que, toca dir:

ADEU i FINS AVIAT!!!

P.D: Per a aquells qui us hagueu quedat amb ganes de quelcom més, en el transcurs dels següents mesos, penjarem alguns vídeos!! Així que... quan estigueu avorrits, no deixeu de donar un cop d'ull a SENSE RUMB PER ÀSIA!!

KAWAH IJEN

Intentant descansar abans de fer l'ascensió. Quin fred!!

Fent amics a la bora del foc.

Heisenberg disciples.

A faltar de roba d'abric...Qualsevol cosa és bona! Quines pintes!

Recuperant escalfor corporal i hores de son!

Provant l'ofici!!Quins valents aquests miners!

Satisfacció post-volcà!

BALI / UBUD

Con faldas i a lo loco!!

És bó l'arròs?

100% Balinés style...

La vaca que rie....

GILI AIR / LOMBOK

Sunset/snorqling time.

1232,1233,1234,1235.....

Cap a buscar onades!

KOMODO TOUR

EO,EO,EO....un poc de postureo!!

Hem trobat en Nemo!!!

dimecres, 29 d’abril del 2015

CAMBODJA II (DE RUTA)

Desprès de més d'un mes al voluntariat impregnant-nos de la crua realitat d'una part de la població Cambodjana, tocava fer front a un aspecte amb el qual no havíem comptat: Tornar a viatjar, consumir (gastar diners) i gaudir d'alguns indrets i serveis que molta de la gent autòctona no es podrà costejar mai. Ser capaços de pair tot allò viscut a CPOC i deixar que aquesta experiència passés a formar part d'un estrat més del nostre coneixement; Sense que això ens estanqués en un sentiment negatiu, ple de contradiccions i culpa, que enfosquís el desenvolupament del nostre viatge i de la nostra vida.

Acceptar la realitat del món (amb les seves injustícies) i sentir-nos afortunats de tenir el que tenim. Creieu-nos quan us diem que no va ser gens fàcil.

Pujats en una furgoneta arrabassada de gent, movent la mà d'un costat a l'altre i amb un somriure emboirat per certa tristesa, vàrem dir adéu a CPOC i ens posarem rumb cap al sud; Concretament a Rabbit Island.

Aquesta deliciosa illa ens va enamorar per la senzillesa i tranquil·litat del lloc i pel tracte amable i divertit de la seva gent.

Com qui no vol la cosa, entre hamaques, postes de sol, rialles i alguna que altre mariscada (ens treien els crancs directament del mar... boníssims!!), varen passar 7 dies!! Aquell lloc podia ser la perdició, així que vam haver de fer un esforç descomunal per sortir d'allà i fer via cap al nostre següent destí.

Després d'un parell o tres de dies de camí, fent parada a Kep i Sianoukville (a aquest últim ens hi haguéssim pogut estalviar la parada. Per veure això ja tenim Lloret de mar!!) vam arribar a una altra illa; Koh Ron Sanloem, que va resultar ser una versió sense cranc, però passada pel Photoshop, de Rabbit Island.

Us diem sense cap mena de dubte que aquesta ha set la platja més bonica i espectacular que hem vist al llarg del nostre viatge. Kilòmetres de sorra blanca amanyagada suau i lentament per la immensitat d'un oceà amb més de mil tonalitats del blau més pur. Un cop davant aquest espectacle de colors, hom queda submergit en una pau serena, de rendició i agraïment a tanta bellesa.

Aquesta pau es transformà en màgia al caure la nit i en decidir-nos a fer un bany nocturn. Un cop dins l'aigua i amb les estrelles com a únic testimoni, els nostres cossos s'il·luminaven a cada moviment, com si les estrelles que ens espiaven des de tan amunt s'haguessin decidit a baixar a jugar amb nosaltres, resseguint-nos cada centímetre del cos i embolcallant-nos en amb un fi llençol de brillants. Com més ens movíem més llum despreníem, milers i milers de punts luminescents ens lliscaven per la pell fent-nos perdre l'orientació, fins al punt de creure que érem nosaltres els que ens havíem enlairat fins un tros de cel i allà, jugàrem amb els nostres amics els estels.

Plàncton luminescent.... una passada!!!

Aquest paradís ens va tenir segrestats quatre dies més dels previstos, ens hi vam quedar una setmana sencera!! Molt a contracor vam fer les maletes i ens posàrem en marxa altra vegada, només ens quedaven 7 dies de visat i, evidentment, teníem que visitar els temples d'Angkor!!

De camí a Angkor vam fer una petita parada a Battambang, on vàrem coincidir amb l'any nou Khemer. Una versió molt diferent a la nostra; Aquesta dura tres dies/una setmana i gran part de la celebració es basa en passar estones amb la família, resar, menjar i beure. Tenen una divertida tradició: fer guerres d'aigua i pols de talc. On, com i quan sigui... Així que, tot turista que durant l'any nou estigui per Cambodja, ja es pot fer a l'idea que en algun moment o altre li tocarà el rebre. Evidentment, vàrem ser uns d'aquests.

Era un dia al matí, quan ens dirigíem amb moto cap a visitar un temple. De sobte, una grupet de nens/es amb cara d'entremaliats, ens varen atacar amb pistoles i globus d'aigua. Ben molls i veient que seriem atacats al llarg de tot el dia, varem decidir plantar cara, buscar una botigueta per compra la nostra arma i passar a formar part activa d'aquesta celebració. Ben armats vàrem seguir el nostre camí, i com si d'un vídeo joc es tractés, anàvem disparant a tot aquell que busques brega. No sabem qui va acabar guanyant o perdent, però el fet és que vam passar un dels dies més divertits i refrescants dels últims dies de Cambodja.

Per acabar Angkor Wat, qui no ha sentit a parlar d'aquella meravellosa atracció de Portaventura que, alguns agosarats diuen, té la seva rèplica en un petit racó d'Àsia...

40 dòlars d'entrada, pedres, xinesos, sol, calor, cues per fer fotos, més xinesos, guies que parlen anglès, francès, xinès i espanyol, indicadors de recorregut, brossa, tuk tuks, motos i més pedres.... Entre tot això, petits instants (només quan ens quedàvem sols) que ens permetien captar la màgia del que un dia devia ser un gran imperi.

Què voleu que us diguem... no sabem si era perquè encara portàvem la ressaca del CPOC, perquè ens havíem creat masses expectatives, per la horrible calor ( semblava que sortís foc de sota les pedres ) o perquè cada cop suportem menys les aglomeracions però, tot i reconèixer la vellesa i bellesa del lloc, a nosaltres no ens va enamorar.

Varem estar més estones pensant amb com diantre podia arribar a estar tan brut!? Com coi hi deixaven passejar a gent amb cotxes, motos i altres; Quanta gent devia malgastar la seva vida movent pedres amunt i avall perquè uns pocs afortunats poguessin gaudir d'un palauet amb vistes.... Suposo que, en part, és injust que fem aquesta descripció d'un lloc tan magnífic... però així és com ho vam sentir i així és com us ho expliquem!! Cada experiència és viscuda únicament per una persona/parella/grup en un moment i condicions determinades, això la fan única, tan per lo bo com per lo dolent... Aquesta va ser la nostra. No volem treure les ganes de visitar aquest lloc a ningú! Qui sap si nosaltres hi tornarem d'aquí uns anys i reescriurem aquest text entre llàgrimes d'emoció.

Això és tot de moment. Us recordem que això es va acabant!! Ara mateix acabem d'arribar a Indonèsia on encarem l'últim tram del nostre viatge!! No ploreu!! I si ho feu, feu-ho d'emoció perquè d'aquí ben poquet ens podreu abraçar!!!