CAMBODJA II (DE RUTA)

Desprès de més d'un mes al voluntariat impregnant-nos de la crua realitat d'una part de la població Cambodjana, tocava fer front a un aspecte amb el qual no havíem comptat: Tornar a viatjar, consumir (gastar diners) i gaudir d'alguns indrets i serveis que molta de la gent autòctona no es podrà costejar mai. Ser capaços de pair tot allò viscut a CPOC i deixar que aquesta experiència passés a formar part d'un estrat més del nostre coneixement; Sense que això ens estanqués en un sentiment negatiu, ple de contradiccions i culpa, que enfosquís el desenvolupament del nostre viatge i de la nostra vida.

Acceptar la realitat del món (amb les seves injustícies) i sentir-nos afortunats de tenir el que tenim. Creieu-nos quan us diem que no va ser gens fàcil.

Pujats en una furgoneta arrabassada de gent, movent la mà d'un costat a l'altre i amb un somriure emboirat per certa tristesa, vàrem dir adéu a CPOC i ens posarem rumb cap al sud; Concretament a Rabbit Island.

Aquesta deliciosa illa ens va enamorar per la senzillesa i tranquil·litat del lloc i pel tracte amable i divertit de la seva gent.

Com qui no vol la cosa, entre hamaques, postes de sol, rialles i alguna que altre mariscada (ens treien els crancs directament del mar... boníssims!!), varen passar 7 dies!! Aquell lloc podia ser la perdició, així que vam haver de fer un esforç descomunal per sortir d'allà i fer via cap al nostre següent destí.

Després d'un parell o tres de dies de camí, fent parada a Kep i Sianoukville (a aquest últim ens hi haguéssim pogut estalviar la parada. Per veure això ja tenim Lloret de mar!!) vam arribar a una altra illa; Koh Ron Sanloem, que va resultar ser una versió sense cranc, però passada pel Photoshop, de Rabbit Island.

Us diem sense cap mena de dubte que aquesta ha set la platja més bonica i espectacular que hem vist al llarg del nostre viatge. Kilòmetres de sorra blanca amanyagada suau i lentament per la immensitat d'un oceà amb més de mil tonalitats del blau més pur. Un cop davant aquest espectacle de colors, hom queda submergit en una pau serena, de rendició i agraïment a tanta bellesa.

Aquesta pau es transformà en màgia al caure la nit i en decidir-nos a fer un bany nocturn. Un cop dins l'aigua i amb les estrelles com a únic testimoni, els nostres cossos s'il·luminaven a cada moviment, com si les estrelles que ens espiaven des de tan amunt s'haguessin decidit a baixar a jugar amb nosaltres, resseguint-nos cada centímetre del cos i embolcallant-nos en amb un fi llençol de brillants. Com més ens movíem més llum despreníem, milers i milers de punts luminescents ens lliscaven per la pell fent-nos perdre l'orientació, fins al punt de creure que érem nosaltres els que ens havíem enlairat fins un tros de cel i allà, jugàrem amb els nostres amics els estels.

Plàncton luminescent.... una passada!!!

Aquest paradís ens va tenir segrestats quatre dies més dels previstos, ens hi vam quedar una setmana sencera!! Molt a contracor vam fer les maletes i ens posàrem en marxa altra vegada, només ens quedaven 7 dies de visat i, evidentment, teníem que visitar els temples d'Angkor!!

De camí a Angkor vam fer una petita parada a Battambang, on vàrem coincidir amb l'any nou Khemer. Una versió molt diferent a la nostra; Aquesta dura tres dies/una setmana i gran part de la celebració es basa en passar estones amb la família, resar, menjar i beure. Tenen una divertida tradició: fer guerres d'aigua i pols de talc. On, com i quan sigui... Així que, tot turista que durant l'any nou estigui per Cambodja, ja es pot fer a l'idea que en algun moment o altre li tocarà el rebre. Evidentment, vàrem ser uns d'aquests.

Era un dia al matí, quan ens dirigíem amb moto cap a visitar un temple. De sobte, una grupet de nens/es amb cara d'entremaliats, ens varen atacar amb pistoles i globus d'aigua. Ben molls i veient que seriem atacats al llarg de tot el dia, varem decidir plantar cara, buscar una botigueta per compra la nostra arma i passar a formar part activa d'aquesta celebració. Ben armats vàrem seguir el nostre camí, i com si d'un vídeo joc es tractés, anàvem disparant a tot aquell que busques brega. No sabem qui va acabar guanyant o perdent, però el fet és que vam passar un dels dies més divertits i refrescants dels últims dies de Cambodja.

Per acabar Angkor Wat, qui no ha sentit a parlar d'aquella meravellosa atracció de Portaventura que, alguns agosarats diuen, té la seva rèplica en un petit racó d'Àsia...

40 dòlars d'entrada, pedres, xinesos, sol, calor, cues per fer fotos, més xinesos, guies que parlen anglès, francès, xinès i espanyol, indicadors de recorregut, brossa, tuk tuks, motos i més pedres.... Entre tot això, petits instants (només quan ens quedàvem sols) que ens permetien captar la màgia del que un dia devia ser un gran imperi.

Què voleu que us diguem... no sabem si era perquè encara portàvem la ressaca del CPOC, perquè ens havíem creat masses expectatives, per la horrible calor ( semblava que sortís foc de sota les pedres ) o perquè cada cop suportem menys les aglomeracions però, tot i reconèixer la vellesa i bellesa del lloc, a nosaltres no ens va enamorar.

Varem estar més estones pensant amb com diantre podia arribar a estar tan brut!? Com coi hi deixaven passejar a gent amb cotxes, motos i altres; Quanta gent devia malgastar la seva vida movent pedres amunt i avall perquè uns pocs afortunats poguessin gaudir d'un palauet amb vistes.... Suposo que, en part, és injust que fem aquesta descripció d'un lloc tan magnífic... però així és com ho vam sentir i així és com us ho expliquem!! Cada experiència és viscuda únicament per una persona/parella/grup en un moment i condicions determinades, això la fan única, tan per lo bo com per lo dolent... Aquesta va ser la nostra. No volem treure les ganes de visitar aquest lloc a ningú! Qui sap si nosaltres hi tornarem d'aquí uns anys i reescriurem aquest text entre llàgrimes d'emoció.

Això és tot de moment. Us recordem que això es va acabant!! Ara mateix acabem d'arribar a Indonèsia on encarem l'últim tram del nostre viatge!! No ploreu!! I si ho feu, feu-ho d'emoció perquè d'aquí ben poquet ens podreu abraçar!!!

Despedida CPOC

 RABBIT ISLAND

Mercat Kampot

Dragon fruit...  NYAAM!!

KOH RONG SAMLOEM

Tremenda....

Jump!!

Rànquing del "jaure amb estil"...

Al 5é lloc: Tumbona i parasol de bambú.

 4a posició: L'hamaca, tot un clàssic.

3a: El gronxador 

2a: El gronxador amb companyia (molt millor!)

I el guanyador: El "balancí gronxador"!!

Dancing time!!

Happy, happy...

Temples d'Angkor 

Jocs de cucanya: A Cambodja els fan apostan diners!!

No us deixeu enganyar... això no és Egipte.

Hola!

Senyora per favor...